Lloc d'interés 4: Camp nou

El Camp Nou és l'estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de les Corts. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l'estadi amb més capacitat d'Europa, amb 99.354 espectadors.

Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 amb el nom oficial d'Estadi del FC Barcelona, però popularment va adoptar el nom de Camp Nou pel fet de substituir l'antic camp de Les Corts. En la temporada 2000-2001 es va oficialitzar el nom després d'una consulta popular per correu. Dels 29.102 socis que hi van participar, 19.861 (68.25%) van votar a favor del canvi.

L'alçada de l'estadi és de quaranta-vuit metres i ocupa una superfície total de cinquanta-cinc mil metres quadrats.

 

El naixement d'un gegant

Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, el Barça va experimentar el seu major creixement, i s'emportà tots els trofeus imaginables entre 1951 i 1953 en el seu vell Camp de Les Corts, incloent les cinc copes de la temporada 1951-52. El Barça ja no es pot conformar amb aquest camp poc còmode i bastant vell, malgrat la seva capacitat per a 60.000 persones, i el club s'ha de traslladar.

El 14 de novembre de 1950 el president Agustí Montal i Galobart obtingué l'acord favorable d'una Assemblea de compromissaris per adquirir uns terrenys destinats a la construcció d'un nou estadi, situats al barri de les Corts, a l'extrem de la Travessera de Les Corts, propers al Cementeri i la Maternitat. Malgrat això la comissió dedicada al projecte recomana un altre lloc el febrer de 1951, i la situació continua estant bloquejada. La compra oficial s'ajornà dos anys més.

El nomenament de Francesc Miró-Sans com a president del FC Barcelona, el 14 de novembre de 1953, va fer que el projecte fos rellançat. Investit el febrer de l'any següent, Miró-Sans es decideix a favor del terreny adquirit el 1950, i la primera pedra de l'estadi és posada el 28 de març de 1954. Una comitiva de 60.000 persones van fer el recorregut des del Camp de Les Corts fins a La Masia de Can Planes, a l'ombra de la qual, va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, revestida de solemnitat, amb presència de Miró-Sans, el cap del Govern Civil de Barcelona i l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que beneeix l'indret.

Després d'aquesta etapa simbòlica, la concepció de l'estadi és confiada als arquitectes Francesc Mitjans i Miró, cosí del president Miró-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Lorenzo García-Barbón. El projecte és acabat un any més tard, quan el club confia la construcció a la societat d'edificis Ingar SA. Els treballs han de durar divuit mesos, els costos se s'eleven més de quatre vegades a les previsions per arribar a 288 milions de pessetes. A través d'hipoteques i préstecs, el club pot acabar el projecte però s'endeuta pesadament, per a diversos anys. En el curs de les obres del Camp Nou, La Masia va servir com a taller de confecció de les maquetes i lloc de treball d'arquitectes i constructors.

Finalment, el 24 de setembre de 1957, festa de La Mercè, el Camp Nou és inaugurat. Una missa solemne presidida per l'arquebisbe, que beneeix l'estadi acabat, precedeix l'Hallelujahde El Messies de Händel. Dignataris del règim franquista i de la ciutat estan reunits a la tribuna presidencial, però són sobretot 90.000 les persones que assisteixen a la cerimònia d'obertura, a les tribunes de l'immens estadi. Durant l'acte, clubs de futbol de tota Catalunya desfilen sobre la gespa, així com els membres de les diferents seccions del Barça, les penyes, i els diferents equips del FC Barcelona.

En el partit inaugural, el Barça, amb Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Viats, Gensana, Basora, Villaverde, Eulogio Martínez, Kubala i Tejada, s'enfronta una selecció de jugadors de Varsòvia. A la segona part l'equip presenta a Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo. Al final el Barça obté la seva primera victòria a l'estadi per 4 a 2 (Eulogio Martínez fou l'autor del primer gol).

Actualitat

La junta directiva de Joan Laporta va convocar un concurs internacional per dur a terme una nova remodelació que ampliaria en 15.000 localitats la capacitat del camp, assolint els 113.000 seients. Les obres consistirien en alçar la zona de la tribuna per anivellar-la a la resta de l'estadi. Al seu torn, també es farien inversions per aconseguir un Camp Nou més segur i confortable. Després que un Jurat integrat per l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes i el propi Club escollís 10 projectes finalistes a partir dels 79 presentats, el dia 18 de setembre del 2007 es va informar a l'opinió pública que el guanyador havia estat el projecte de l'equip de l'arquitecte britànic Norman Foster. Al cap de pocs dies, el 22 de setembre, es va presentar en societat i coincidint amb la festa del 50è aniversari de l'estadi, la maqueta del projecte guanyador.

Posteriorment, el 2010 Sandro Rosell va manifestar el seu desig de reformar el Camp Nou, però descartà el projecte de Norman Foster.

El "dream team" de Cruyff

L'estadi sofreix pocs canvis després del 1982, tret de la inauguració del museu (1984). A part dels partits de futbol l'estadi és seu de grans concerts musicals (Lluís Llach, Bruce Springsteen, Michael Jackson, U2, Julio Iglesias, Els Tres Tenors, o el concert d'Amnistia Internacional són alguns exemples). Pel que fa a l'esport, es disputa el 24 de maig de1989 la final de la Copa d'Europa entre el A.C. Milan i l'Steaua de Bucarest amb victòria italiana per 4 a 0. El 1992 dins dels Jocs Olímpics de Barcelona, el Camp Nou és rep part de la competició de futbol, incloent-hi la final. Espanya venç Polònia per 3 a 2 amb els blau-grana Ferrer i Guardiola a l'equip. És l'època del dream team de Johan Cruyff, amb el que el club guanya 4 lligues seguides i la Copa d'Europa de Wembley el mateix 1992, a més de la Supercopa d'Europa.

El Camp Nou sofreix un rentat de cara el 1993-94. El terreny es rebaixat 2,5 metres. Se suprimeix el fossat de seguretat que separava la gespa de les tribunes i s'afegeixen nous seients individuals de manera que desapareixen les places dempeus. Una nova tribuna de premsa, així com la renovació de la tribuna presidencial i les llotges, nous aparcaments sota la tribuna principal i un nou enllumenat i sonorització acaben d'enllestir l'estadi cap al 1998-99. El Camp Nou és una de les més boniques joies del futbol europeu i un dels pocs en haver rebut les cinc estrelles UEFA. Actualment té una capacitat de 98.934 espectadors, la més gran d'Europa. El darrer gran esdeveniment que ha rebut l'estadi és la final de la Lliga de Campions de l'any 1999, amb un vibrant enfrontament, el 26 de maig, entre el Manchester United i el Bayern Munich, que permet els anglesos guanyar la competició (2-1). El partit fou integrat dins de les cerimònies del centenari del club, que van durar diversos mesos, i incloent l'encontre amistós entre el FC Barcelona i la selecció nacional del Brasil, el 28 d'abril. A més, el camp ha estat escenari de diversos partits de la selecció nacional catalana, destacant els inoblidables enfrontaments amb Brasil o amb Argentina.