Lloc d'interés 2: Empúries

Empúries (en grec antic Ἐμπόριον /Emporion/ "comerç"; en llatí Emporiae) fou una antiga ciutat grega i romana a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est del contemporani municipi de l'Escala, concretament al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom. S'estén des de l'antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar de l'antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l'Escala platja del Rec del Molí. L'espai és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'excavació arqueològica de major durada a Catalunya. Actualment, les ruïnes són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d'un parc arqueològic.

Des del segle IX aC, al Bronze Final, els pobladors indígenes d'aquesta costa de l'Empordà vivien en turons que sobresortien dels aiguamolls. Un d'aquests poblats es trobava a la península on avui hi ha Sant Martí d'Empúries.

Al segle VII aC, aquest poblat ja mantenia contactes comercials amb els etruscs, fenicis i grecs, i cap al 580 aC, els comerciants grecs de Focea procedents de Massàlia van fundar Empúries sobre el turó de Sant Martí (Paleàpolis) i cap a la meitat del segle VI aC es van estendre a terra ferma (Neàpolis). Depenien inicialment de Massàlia, però cap al 500 aC ja se n'havien independitzat. La ciutat, envoltada per una muralla i amb una muralla interior que separava les zones grega i Indiqueta es desenvolupà gràcies a una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrània. La seva influència sobre els indígenes donà lloc al naixement de la cultura ibèrica.

L'any 218 aC, durant la Segona Guerra Púnica hi desembarcà un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió, amb l'objectiu de tallar la rereguarda de l'exèrcit cartaginès d'Anníbal. Amb aquest fet s'inicià la conquesta romana de la Península Ibèrica.

El 197 aC durant la gran revolta indígena, els indigets de la ciutat es van mantenir neutrals. El 197 aC Marc Porci Cató Censorí hi va instal·lar un campament i en va fer el seu centre per a la lluita contra la resistència ibèrica a l'ocupació, i als seus voltants s'hi va produir la decisiva batalla d'Emporion. El campament fou transformat en una ciutat romana a les primeries del segle I aC. A l'època de l'emperador August les ciutats grega i romana es van unir físicament sota el nom plural de Municipium Emporiae. A mesura que anaven prenent importància altres ciutats romanes, com Barcino, Gerunda o Tarraco, Empúries n'anava perdent.

A la segona meitat del segle III sembla que tant la Neàpolis com la ciutat romana ja estaven abandonades. La població es concentrà a Sant Martí d'Empúries, que fou seu episcopal durant l'època visigòtica. La Neàpolis va ser utilitzada com a cementiri i s'hi va construir una basílica paleocristiana.

Després de la conquesta musulmana esdevingué la carolíngia al segle VIII, i amb els francs fou capital del Comtat d'Empúries.Saquejada pels normands al segle IX i destruida pels musulmans el 935, el comte traslladà la capital a Castelló. Des de llavors Empúries fou un petit nucli de pescadors, que al segle XVI fundaren la vila de l'Escala.